Aquesta encertada reedició discogràfica permet
fer arribar d'una manera més fàcil i a un
públic més ampli les interessants versions
de blues clàssics, i temes propis de la banda
de blues més mítica de Mallorca, permeten,
a més, establir una comparació immediata de
les dues formacions bàsiques de la banda diferenciades,
primordialment, per la incorporació a la segona formació
de Montse Pratdesaba (Big Mama) com a cantant
del grup, que amb la seva potent veu imprimeix un caràcter
singular al grup, i també del guitarrista Vicenç
Caldentey.
En qualsevol cas a ambdues formacions hi apareixen elements
i trets específics que a nivell de músics
fonamentalment es personalitzen amb la figura de Víctor
Uris, l'extraordinari harmonicista que
aporta les dades més concretes i precises de la
identitat del grup.
L'aparició, a començaments del 80,
de l'HCBB va significar una formidable sorpresa
que va provocar una convulsió al panorama
musical de Mallorca. Convulsió positiva
que amb el pas del temps, lluny d'oblidar-se, ha incrementat
el seu valor i la seva influència en tot
un seguit de músics posteriors, fins arribar a
ser, a nivell històric, la banda de blues més
prestigiosa i reconeguda de les Balears, obligat punt
de referència de qualsevol aficionat a la música
d'arrels.
Els que hem tingut l'oportunitat d'escoltar-los en directe
des del començament de la seva carrera, no podem
oblidar la sensació d'astorament que produïen
en el públic quan, en ocasions, "teloners"
d'algun altre grup, (de més nom en aquell moment)
sonaven a un nivell de perfecció i brillantor tals
que la gent arribava a oblidar quin era teòricament
el grup "important"al que preludiaven i els
exigia un i altre bis de més, fins a retardar a
límits imprevisibles la presència del grup
"estel·lar"
Malgrat la seva dissolució, a l'any 1994,
HCBB és un grup del nostre país que ha de
romandre, un grup al que cal conèixer i escoltar,
un veritable clàssic ple de referències
i ensenyances que cal no oblidar. Les seves versions de
"Big boss man" i "Rambling
on my mind" són tota una lliçó
de respecte a les fonts originals i aportació de
característiques innovadores que li confereixen
una personalitat pròpia única i inconfusible.
Tampoc convé no deixar en l'oblit les composicions
d'en Vicenç Caldentey i d'en Pep Banyo,
que ja als anys 80, i per tant abans de l'explosió
del rock en català, oferiren temes inoblidables
de gran qualitat com "M'en vaig volant" o "Dona-m'ho
nina", al minso panorama del blues en català
HCBB des del seus inicis ja va comptar amb col·laboracions
permanents o esporàdiques de gran vàlua
con són els vocalistes Erroll Woiski o la
cantant Deborah Carter, o la pròpia Big
Mama, que desprès han seguit carreres, en diferents
casos, prou rellevants a nivell personal però impregnats
d'una forma de fer les coses, que aportaren i deixaren
a l'HCBB per sempre més.
Abril 2006
|
