Tot donava una certa sensació d’inestabilitat i precarietat, els músics començaven a tocar i no sabien si la pluja els permetria acabar el tema, el públic obria i tancava paraigües també intermitentment i d’altres, de tant en tant, anaven a refugiar-se sota els balcons de la plaça. Però la pluja es mantenia dèbil durant tot el temps i permetia que el II Festival de Blues de Palma Comercial, malgrat tota la casta d’incerteses climatològiques, es continués desenvolupant.
Pens que part dels que érem al concert volien escoltar i veure en directe a n’Aron Burton, el mític baixista de Chicago, que havia acompanyat a figures reverencials del blues com en Junior Wells, en Carey Bell, n’Albert Collins, en James Cotton o en Kim Wilson.
I n’Aron Burton hi era i va tocar el seu baix i va cantar inoblidables estàndards del blues elèctric de Chicago i, malgrat la seva edat, va demostrar que coneix i recorda bé l’ofici i que encara pot ser un mestre per a molts.
Però el que a mi em va sorprendre més va ser el grup que acompanyava el mestre: un potent pianista alemany de boogie de nom Christian Ranneberg, un bateria del qual no en tinc referència i dos joves, harmònica i guitarra, que compartien un cert protagonisme amb el mestre Aron i que responien al nom de “Los reyes del KO”.
A mesura que anava avançant el concert, la meva atenció s’anava centrant en la feina de l’harmònica i cada vegada l’anava trobant més correcte i més competent. En Marcos Coll, l’harmònica del duo “Los reyes del KO”, havia entès perfectament el paper que l’harmònica pot jugar en temes de blues i el que de major coherència i qualitat hi pot aportar, i ho estava executant perfectament amb la seva harmònica diatònica.
De tal manera que en acabar el concert, vaig fer el que d’altres vegades he fet: anar a comprar directament als artistes algun disc seu, que aquesta vegada, a més del que ja havia pensat adquirir de n’Aron Burton, es va ampliar amb el “Hot tin roof” de “los reyes del KO” que és el CD que vull comentar aquest mes.
El “Hot tin roof” és un disc editat al 2006, per aquests dos joves gallecs residents a Alemanya, en Marcos Coll, harmònica i n’ Adrián Costa, cantant i guitarra:“Los reyes del KO”, que ha estat una agradable sorpresa.
El CD està fonamentat, bàsicament, en versions personals de temes clàssics del blues com el “Rollin’n and tumblin’n” o de l’estil dels temes clàssics, com el “Fucked up again”, o el “Cool, cool mama”, que són interpretats amb un bon nivell de qualitat, i que es combinen amb elements “estranys” al gènere com el “The way you make me feel” d’en Michael Jackson, del qual en fan una versió prou digne i gens oportunista per la mort d’en Michael, pel fet d’estar enregistrada abans de l’òbit, o “La Paloma”, de la qual en fan una versió, pel meu gust, no massa reeixida, que contrasta amb una versió excel·lent del “That’s alright” d’en Jimmy Rogers, autèntic model de simplicitat (entesa com a valor) i correcció de riffs d’harmònica en temes de blues, i que per a mi, ja justificaria per si sola la recomanació d’aquest mes, però que afegida a la resta de temes del disc em reafirmen i consoliden en la decisió de destacar-lo.
Febrer 2010
Vídeo: Los reyes del KO - That's alright
|
