Blowing the blues – A history of blues harmonica 1926-2002 (2003)

El “Blowing the blues”, és una història del harpblues utilitzant 71 exemples, 71 enregistraments des de 1926 fins a 2002. Són 71 temes continguts en 3 CD, que en un primer disc, musicalment es mostra com els pioners dels blues varen utilitzar la petita “jugueta” barata que era l’harmònica diatònica, per expressar sentiments, esperances i desesperances mitjançant una música que sortia de les profunditats de la seva identitat però que donava fe de la seva existència actual.

Desprès en un segon CD, com aquesta música i l’harmònica com a instrument genuí seu, va anar guanyant espai i entitat i va ser entesa i acceptada als circuits formals de grans ciutats nord-americanes com Chicago i va consolidar-se entre els músics professionals del gènere per, posteriorment, salvar-se de la desaparició i oblit entre els sons més poderosos de guitarres i baixos elèctrics, gràcies a uns altres pioners que varen electrificar i distorsionar el seu so fins a límits inimaginables.

El tercer CD, en mostra exemples de la història més propera de l’instrument, hi ha temes dels intèrprets més coneguts a l’actualitat que, a vegades, toquen els temes de sempre, però evidentment amb una visió renovada i adaptada als nous temps
 
El “Blowing the blues”, és només una història de l’harmònica de blues i no de l’harmònica en general, com l' "Inspiration" d’en JJ Milteau, però és una gran història.

Una història que ens permet entendre el recorregut que alguns dels mites del gènere, com en Sonny Terry, varen haver de seguir per tocar com finalment tocava,... com personatges com en Deford Bailey, a èpoques primigènies, dominava les tècniques del bloking tongue a nivells altíssims,... com en Jazz Gillum va influir en generacions posteriors,...com l’electrificació de l’instrument va ser necessària, en un moment concret per a la seva supervivència, etc...

El “Blowing the blues”, no és un treball per empassar-te de pressa, són tres discos densos plens de matisos i formes d’utilitzar un instrument que exigeixen molta atenció i respecte per captar-les i així gaudir dels sons d’aquesta harmònica de blues que, en contra de qualsevol pronòstic, va guanyar un lloc prominent i insubstituïble a la música del nostre temps, gràcies a l’esforç, geni i dedicació d’uns intèrprets que aconseguiren fer el miracle.  

Evidentment, al “Blowing the blues” no hi són tots, però n’hi ha molts i, com dèiem al principi, valuosos i significatius, especialment de la primera època, que és precisament de la que menys informació existeix, i per a mi aquest és el seu valor principal: difondre en enregistraments de qualitat bona o acceptable els primers passos musicals d’un llarg camí que encara continua i continuarà.

Vídeo: Memphis Jug Band - Move that thing