Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de gener de 2009
Charlie McCoy - Charlie live in Paris (1992) (Comentari del disc del mes especialment dedicat a Mr. Leclerc)
En alguns mitjans periodístics l’aparició d’un nou Charlie McCoy es va interpretar com un renovat intent de suplantació de personalitat del tipus del que va fer Rice Miller amb el nom de Sonny Boy Williamson, és a dir aprofitar el nom d’un artista anterior ja famós per ésser ràpidament conegut i introduir-se més fàcilment al mercat musical, però en el cas d’en Charlie McCoy, el músic que presentem aquest mes, el músic que
presentem aquest mes, la teoria era totalment incorrecta, perquè Charles McCoy és el nom veritable d’un instrumentista d’harmònica excepcional que presenta unes característiques ben diferenciades del seu homònim (de nom) anterior.
Al Charlie McCoy harmonicista, malgrat haver nascut a Oak Hill (Virgina) cal associar-lo indiscutiblement a Nashville i a la seva preeminència com a capital del country, ciutat on es va traslladar per treballar com a músic d’estudi.
Allà a 1961 va acompanyar a Roy Orbison en el tema “Candy man”, que el va llençar a la popularitat i a partir d’aquest moment es va transformar en un harmonicista sol·licitat per a grans figures musicals, bàsicament desvinculades del món del blues. Així ha acompanyat a Bob Dylan, a Elvis Presley, a Johnny Cash, a Simon&Garfunkel, a Ringo Star,.... en els seus enregistraments, en general, més propers al country, ja que en Charlie McCoy ha de ser considerat, el màxim exponent de l’harmònica al servei de la música country i, probablement el més valuós i innovador de tots.
Perquè en Charlie McCoy és un instrumentista de gran qualitat que aplica el seu coneixement i perfecte domini de les tècniques habituals d’interpretació amb harmònica diatònica a la música country, aconseguint uns efectes realment espectaculars, en especial a les velocitats d’interpretació, que resulten, gaire bé, impossibles d’imaginar. Això li ha permès des de finals dels anys 60 que, amb el disc “The real Charlie McCoy”, inaugurés una carrera professional personal, paral·lela a la seva feina habitual com a músic d’estudi, que l’ha dut a enregistrar més de 30 discos propis amb els quals ha aconseguit gran quantitat de premis i mencions de la premsa especialitzada.
Un d’aquests discos “Live a Paris” és el que presentem aquest mes, i que respon a un enregistrament realitzant a l’any 1992, corresponent a una de les seves gires habituals que, gaire bé, inexorablement passen per França, lloc del món (fora d’USA), on potser hi ha un nombre més nombrós de fans d’en Charlie McCoy.
El disc conté en directe temes clàssics d’en Charlie com “I’m so lonesome I could cry”, del qual Mr. Leclerc en fa una excel·lent versió a “l’Àlbum de família” d’aquest mateix web, o la rapidíssima “John Henry”, o “Funky Duck”, o per acabar, el seu gran èxit, l’increïble “Orange blossom special”, més conegut en la versió que acompanya a la veu de Johnny Cash, però que en la versió només per harmònica resulta del tot extraordinari.
Finalment cal recordar que, en una de les seves múltiples gires a França, concretament a Paris, en Charlie Mc.Coy, a finals dels anys 70 en una actuació en directe, va declarar públicament que en Jean Jacques Milteau seria el seu successor musical...Bona predicció¡
Gener 2009
Video:Charlie McCoy - Orange blossom special
· Altres discos recomanats:[Agost 2010] Howard Levy - Trio Globo (1994)
