|
El disc du el nom d'Alfie i és, gaire
be, una obra d'art. N'Eivets toca l'harmònica amb
un estil personalíssim i brillant, diferent dels
grans mestres Larry Adler o Toots Thielemans, però
amb un nivell de qualitat que el fa comparable a ells,
però especial.
Com a tema base que dona nom als disc, interpreta la
peça d'en Bacharach "Alfie", de la qual
en fa una autèntica creació, amb trossos
en que la gent confon el so de la seva harmònica
amb el so de violins, i trossos en que es fa inimaginable
que l'harmònica es pugui, mai més, substituir
per un altre instrument.
L'enigmàtic harmonicista incrementa el seu misteri
no donant-se a conèixer en cap imatge ni fotografia
a la portada ni a la contraportada del disc. Tampoc canta
cap tros dels temes que hi són presents, la qual
cosa ens podria oferir alguna pista de la identitat de
l'autor, almenys intuir si es tracta d'una persona jove
o no, si posseeix una veu de "negre" o no, etc…,
però no, cap indicació que dugui a la identificació.
El que si sabem es que probablement és una persona
amb amplis coneixements musicals perquè a més
de tocar l'harmònica cromàtica amb una habilitat
impressionant, també toca el clarinet de forma
notable en alguna de les peces, i també perquè
és l'autor de varies de les peces que interpreta
al disc: "More than a dream", "How can
you believe", "Which way in the wind" i
"Bye, bye world" apareixen signats per E. Rednow.
La resta de temes són composicions d'autors de
prestigi com el ja comentat "Alfie" de Bacharach,
que també signa el "A house is not home",
o "Ruby"o "Never my life" d'altres
autors consolidats.
Sorprenentment la influència, en altres harmonicistes,
d'aquest únic disc de n'Eivets Rednow, (recordem,
enregistrat el 1968¡), ha estat evident. El gran
mestre de la cromàtica de tots els temps, en Toots
Thielemans, a enregistraments de finals del 70, i començaments
dels 80, pareix incorporar alguns trets típicament
"Eivets". Músics molt posteriors com
en Thierry Crommen, o n'Olivier Ker Ourio fan transparets
l'influència "Eivets" i sobretot, a l'estil
inconfusible de tocar l'harmònica d'Stevie Wonder
hi apareixen registres descaradament "Eivets".
Però n'Eivets Rednow" va desaparèixer
tant misteriosament com va arribar, ni més enregistraments,
ni actuacions, ni referències,.... només
silenci i llegenda. Alguns opinen que quan va enregistrar
"Alfie", era una persona molt jove, gaire bé,
un nin, però un nin prodigi per a la música.
Alguns també opinen que és de raça
negra i que probablement tenia alguna mancança
física (possiblement com la d'en Sonny Terry),
que compensava amb una oïda i una capacitat interpretativa
per a la música, excepcionals.
Finalment, alguns han cregut resoldre l'enigma
llegint el seu nom en la direcció que ho farien
els àrabs.
Juliol 2006
|
