Snooky Pryor
Mind your own business (1996)

Snooky ja era allà als anys 40 i començaments dels 50, era a Chicago en aquestes dates participant en la fundació del moviment més conegut del món del blues: el blues elèctric de Chicago, però ben poques

vegades apareix en primera línia amb els Muddy Waters, Little Walter, Walter Horton, Paul Butterfield, …

Al seu costat n'Snooky no era important.

Malgrat això era allà, aportant la seva música i influint en aspectes tant concrets com en el "Juke", de Little Walter, del qui s'ha dic que recorda molt a l'"Snooky and moddy's boggie" de n'Snooky, publicat quatre o cinc anys abans, o en la utilització de la tercera posició en l'harmònica, característica d'en Jimmy Reed, tècnica que s'ha dit que n'Snooky va utilitzar per primera vegada a l'"Stockyard blues" de l'any 1947.

Però n'Snooky en aquella època només anava trampejant la vida tocant l'harmònica amb un micro, un amplificador i dos altaveus pels bars de la zona de Maxwell street de Chicago, però sense aconseguir mai un èxit suficientment important com per plantejar-se viure holgadament de la seva musica.

De tal manera que en arribar a la quarantena d'anys, (a principis dels anys 60) va decidir que això de tocar l'harmònica per clubs i "garitos" era poc seriós per mantenir una família i que calia escollir una altra professió més segura, menys bohèmia i més adient per una persona ja madura com ell… i va decidir fer-se fuster.

I ho va aconseguir i durant més de 10 anys va estar fent aquesta feina.

Però cap els anys 70 la flameta de la música i en Homesick James, un amic del món del blues, que li va comentar que a Europa, com a conseqüència de l'adhesió de grups musicals de moda britànics, Rollings, Yardbirds, Bluesbreakers,... a les arrels blues, començava una nova bona època pels intèrprets originals d'aquesta música, el varen convèncer per fer una gira per Europa, i per n'Snooky, ja amb més de 50 anys, es va iniciar una nova època de dedicació a la música que no es va aturar fins el 19 d'octubre de 2006, data de la seva mort, als 85 anys.

El disc "Mind your own bussiness" que presentem aquest mes, correspon a l'època de maduresa d'aquest renaixement de n'Snooky Pryor. Es va enregistrar al 1996, però conté les característiques bàsiques del blues que n'Snooky ja feia als anys 50 i que varen ser pocs conegudes a l'època. És com si la vida, la llarga vida musical de n'Snooky li hagués donat una segona oportunitat, per donar a conèixer i traslladar fins avui, una forma de fer blues personal, però a la vegada característic i identificatiu del que es va fer a Chicago als orígens del blues elèctric.

Les 18 cançons que conté el CD són originals de n'Snooky i la seva veu i, especialment, la seva harmònica, mantenen una fidelitat rigorosa amb els trets identificatius de la música de harpblues, jo diria que hi són pràcticament tots els elements característiques del gènere, els riffs sincopats, la utilització mesurada de la tercera posició per tocar a moments crucials de la peça, els shufles més o manco ràpids per ajudar a la veu, els "cops" de vent a 2 o 3 forats de l'harmònica per iniciar un nou fraseig, ....

Al meu parer res d'això excessivament brillant ni destacable per si mateix, però tot plegat constituint un conjunt harmoniós i coherent amb el que es pretén interpretant harpblues del més clàssic i fent-lo perfectament entenedor a qui l'escolti.

 Juliol 2007