Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes de juliol de 2011
Grégoire Maret&Andy Milne - Scenarios (2007)
El gran Toots Thielemans, el mestre, va obrir les portes del món del jazz a l’harmònica cromàtica, malgrat això encara és poc habitual trobar instrumentistes de cromàtica en grups consolidats. Un dels pocs que ho està aconseguint i amb un notable èxit és el jove harmonicista suís-afro-americà Grégoire Maret.
Aquest harmonicista nascut a Ginebra l’any 1975 de pare suís i mare nord-americana, és un intèrpret de formació musical academicista, ja que va estudiar al Conservatori Superior de Música de Ginebra i posteriorment es va traslladar a Nova York per perfeccionar el seus estudis d'harmònica cromàtica a la New School del Departament de Jazz de la Universitat de Nova York.
La seva residència a NovaYork el va permetre establir contactes amb músics de prestigi del gènere, amb qui compartir jam sessions i gaudir de la música que es pot improvisar amb bellesa només quan se’n sap molt i molt. Això va propiciar la seva incorporació a grups estables de qualitat, de tal manera que el jove músic ja ha aportat els sons de la seva harmònica cromàtica als dels grups de Herbie Hancock, Marcus Miller, George Benson, Ray Brown,… i darrerament als d’en Pat Metheny.
Per altra banda cal destacar la seva participació en el projecte “Retorn a Gorée” en el qual un grup de músics de jazz, gaire bé tots d’origen llunyà africà i residents a USA es varen unir al cantant senegalès Youssou N'Dour per establir un retorn als orígens tan musicals (les arrels africanes que han conformat la música de jazz), com personals, (Gorée l’illa africana a la qual varen ser embarcats gran part dels esclaus negres que varen ser venuts a USA).
El grup estava compost pel bateria, Idris Muhamamad, el pianista cec Moncef Genoud, el baixista James Cammack, el guitarrista Wolfang Muthspiel, la cantant Pyeng Threadeill, el també cantant i impulsor del projecte Youssu N’Dour, i l’harmonicista Grégoire Maret i va realitzar una sèrie d’actuacions a Atlanta, Nova York, Luxemburg, Dakar, per finalitzar en un memorable concert de jazz a Gorée, al punt mateix d’on sortien els esclaus cap a Amèrica. L’experiència va ser filmada en un bon documental per en Pierre-Ives Borgeaud a l’any 2008.
I aquest harmonicista desprès d’haver format part de grups jazzístics de qualitat, a l’any 2007 es va decidir a enregistrar un disc ja com a co-protagonista amb el pianista Andy Milne formant un duo, a la manera del mestre Thielemans amb Kenny Werner o Bill Evans, que és el disc “Scenarios” que presentem aquest mes.
“Scenarios” és un disc que combina temes mítics i clàssics del jazz com “Con alma” d’en Dizzy Gillespie o “Moon River” d’en Henry Mancini, versionats pel duo Maret-Milne, amb composicions pròpies d’ambdós artistes.
El disc, exceptuant la versió de “Moon River” que jo aprecio com excessivament barroca, amb un Grégoire Maret, més preocupat per mostrar les seves habilitats tècniques que en aconseguir una harmonia final rodona, conté temes realment interessants i valuosos com “Headache in Residence”, “As Far As We Know”, ”Crystal Labyrinth” o ”Follow Me” que convé escoltar una i altra vegada per no perdre detall de la seva elegant i acurada construcció i execució.
Finalment com a mostra del paper rellevant com a harmonicista que ja ha aconseguit en Grégoire Maret, fer menció de que la marca Susuky ja ha posat a la venda dos models nous d’harmònica cromàtica, un amb capota de fusta, per sons suaus, i l’altra amb capota metàl·lica per sons més potents, amb el nom de “Grégoire Maret”, que segueixen les indicacions tècniques d’aquest músic per millorar la qualitat de so de l’instrument i apropar-lo a les característiques específiques de “l’estil” Maret.
