Norton Buffalo
King of the highway (2000)

Aquest primer èxit més els potents antecedents familiars musicals, el van decidir a que la professió a la qual ell volia dedicar-se era la de músic, i malgrat els primers treballs que, com el d’empleat de banca, va haver d’acceptar per necessitat, res el va fer apartar del seu desig de ser músic, i per aconseguir-ho va fundar una primera banda de R&R, “The Chaos” amb la qual va arribar a guanyar un cert prestigi com a harmonicista.

Més tard, la relativa fama aconseguida, el va permetre contactar amb el grup Commander Cody que el va contractar per la seva gira europea. Després ja va començar la seva relació amb la seva banda de sempre: l’Steve Miller Band (si efectivament, la de “The Joker”) a la qual romandria com a integrant durant trenta anys.

Però en Norton Buffalo, artista polifacètic i musicalment inquiet, na va aturar de simultaniejar la seva presència a l’Steve Miller, amb actuacions i enregistraments personals, com el seu primer CD en solitari al 1977 “Lovin’ in the valley of the moon” o el segon “Desert Horizon” al 1978 i participant amb altres formacions musicals com amb el duo Roy Rogers&Norton Buffalo o creant-les, com el seu propi grup “The Knockouts” o la més recent formació de Norton&friends.

D’aquesta immersió en multivariats entorns musicals en surt un excel·lent harmonicista, que domina la tècnica de l’instrument a nivells molt alts i que és capaç d’interpretar a l’harmònica: Country, Rock&Roll,  Gospel, Blues, música llatina, Congues, Balades, Mambos,.... a un nivell tècnic d’execució altíssim.

Però per aquells que estimen profondament una música d’arrels molt especial, com és la que deriva del patiment i sentit de superació d’un poble, la que combina l’ànima negra de Mali o d’altres indrets africans amb la suor, la calor, i els insectes dels deltes del nou continent. Per aquells que estimem profondament el blues, en Norton Buffalo, sense qüestionar el seu indiscutible virtuosisme, no és un bon transmissor dels sentiments, emocions, alegries i llàgrimes, dels desheretats dels camps de cotó.

Malgrat això, per la seva extraordinària execució a l’harmònica mereix la recomanació d’aquest mes i per donar-ne prova, hem elegit el “King of the highway” de l’any 2000 amb els Knockouts.

El treball d’en Norton Buffalo a aquest disc es pot presentar com un model a seguir per dominar una gran part de les tècniques més habituals utilitzades per tocar bé l’harmònica. Hi podem trobar tota una exhibició de rapidesa i correcció en l’execució dels temes a “Let me be your man” i “Harmonica mambo”, una lliçó de combinatòria de tocar per octaves i forat únic a l’harmònica cromàtica, als temes de caire jazzístic: “Hoodo roux” i “Shuffalo”, i una esplèndida demostració de bendings bufats i “oua ouas” convencionals a l’harmònica diatònica, a “Sweet little pumpkin” i “Line of fire”.

A la gran variabilitat de tècniques a l’harmònica utilitzades per Norton, cal contraposar una veu que, essent correcta en termes generals, presenta molt poca variabilitat en el tractament dels temes. Una veu, potser brillant, però sense matisos i excessivament identificada amb el country que acaba resultant massa repetitiva i monòtona.

                                                                                                                      Juny 2008

Video: Norton Buffalo -Ain't no bread in the breadbox