Koko Taylor - The queen of the blues (1985)

com a Koko Taylor, (Koko per la seva afició a menjar xocolata,… del que du cacau) i Taylor (pel llinatge del seu primer marit), la dona que ha estat valorada i qualificada, gaire bé sense discussió, com la “Reina del blues”.

I és que aquest més de juny de 2009, malgrat no ser monàrquics, ens hem quedat sense reina, perquè el dia 3 de juny de 2009, moria a Chicago, als vuitanta anys, na Koko Taylor, com a conseqüència de les complicacions mèdiques aparegudes desprès d’una operació gastrointestinal practicada el mes de maig del mateix 2009, i és per això que, entenem que, justificadament, hem introduït l’excepcionalitat en la recomanació del disc d’aquest mes.

Perquè amb la mort de na Koko Taylor desapareix el gran referent femení del blues de Chicago, probablement la única dona que havia aconseguit competir, al mateix nivell que ells,  amb els grans bluesmen de l’època, el mites del gènere, Muddy Waters, Howlin’ Wolf, Willie Dixon, Buddy Guy, Little Milton...

Aquesta dona que havia quedat orfe als 11 anys, i que treballava com a dona de fer feines a Chicago, quan podia, anava a escoltar blues als tuguris de la ciutat.

Amb el temps va fer una certa coneixença amb alguns dels músics que anava a veure i aquests la van animar a que cantés en públic alguns dels seus temes. En una d’aquestes ocasions, al 1963, la va escoltar el compositor de capçalera de la Chess Records, Willie Dixon, el creador  d’una llarguíssima llista d’èxits per a la marca i els seus cantants, el qual li va proposar que enregistrés el tema “Wang dang doodle” un tema escrit per ell, i que ja havia enregistrat Howlin’ Wolf.

De la versió de na Koko Taylor se’n van vendre més d’un milió de còpies i, a partir d’aquell moment, el “Wang dang doodle”, es va transformar en la música, per excel·lència, identificativa de na Koko Taylor i la seva forma de cantar.

Des de llavors i en petites interrupcions de decadència, com la de principis dels 70 en que na Koko Taylor, durant un breu període temps, va haver de tornar a la seva professió de dona de fer feines, la fama de na Koko com la dona que millor ha cantat blues de tots el temps, ha esdevingut una constant durant els darrers 50 anys.

I en el disc “The queen of the blues”, enregistrat al 1985, que presentem aquest mes ho podem comprovar, perquè en la interpretació que na Koko fa de peces clàssiques del gènere com, “Queen bee”, “The hunter”, “I cried like a baby”, Come to mama” , “Beer bottle boogie”, o “Evil”, s'ofereix tota una lliçó de com fer bé les coses en el món del blues

Per a aquesta dona, que aquest mes de juny havia d’actuar a Bilbao i a Benicarló, el meu respecte i admiració.

Juny 2009

 Vídeo: Koko Taylor - Wang dang doodle