Son of Dave - Shake a bone (2010)

Sobre aquestes bases introdueix sons guturals a la manera de baixos, i amb instruments simples de percussió com panderetes  instaura el ritme dels temes, que complementa, en ocasions,  amb el ritme de l’impacte que produeixen les seves sabates al picar a terra, com si d’un John Hammond Jr. modern es tractés, però més “a  lo claqué”.

Fins aquí, res significatiu els diferenciaria de la majoria d’homes orquestra de la història, i manco en especial dels que s’han dedicat a fer blues, però Son of Dave té a la seva disposició tota una sèrie d’elements tecnològics que ben pocs dels seus antecessors haurien imaginat i que ell utilitza intel·ligentment per crear el que jo anomeno música generacionista, es a dir música que es va creant tecnològicament a la vegada que s’interpreta.

El procediment és el següent, a l’inici de cada tema Son of Dave durant uns segons crea una base rítmica i d’acompanyament  a l’harmònica que perdurarà durant tota la peça, aquesta base és enregistrada i reproduïda en bucle (loop) durant tota la cançó, aconseguint un acompanyament estable, al que hi afegeix nous sons superposats, produïts per la veu o nous instruments freqüentment de percussió. Aquesta estructura elemental en bucles pot establir-la, a vegades, en trams diferents de la cançó i en varies capes de bucles superposades.

A la seva veu, que en ocasions, recorda a la Jon Spencer, també aplica l’estructura de bucles, la qual cosa el permet, fer-se el seu propi acompanyament vocal i/o coral.
Les variacions de sons que Son of Dave demana a la seva veu també motiu a constatar orquestralment ja que van des de sons guturals baixos a falsets i crits i des de harmonioses melodies a sincopats efectes sorpresa.

Al disc “Shake a bone” que presentem aquest mes de maig hi són presents els elements comentats i malgrat que, alguns temes resulten excessivament repetitius entre ells, especialment per la monotonia dels ritmes i la utilització de les mateixes tonalitats baixes de l’harmònica, conté peces realment interessants com “Rock&Roll talent show”, “Brokedown Lincoln”, “Guilty” o “Revolution town” que poden ajudar a que part dels joves que mai s’han interessat pel blues  s’acostin a les arrels de la música del nostre temps.

Son of Dave complementa la seva originalitat musical amb una originalitat d’imatge combinació de l’ara i l’abans (com també fa amb la musica que interpreta) aconseguint una molt personal i intransferible presència física i musical.

Només el temps dirà si tot això restarà en pura anècdota o romandrà creant escola. Per a  mi, de moment, benvingut sigui. 

Maig 2011                                                                                                                    

Vídeo: Son of Dave - Devil take my soul