Robben Ford&The Blues Band - A tribute to Paul Butterfield (Mark Ford i Andy Just a l'harmònica) (2001)

Desprès varen venir diferents intents d’aventures musicals junts i separats amb prou èxit,  per a, finalment, reunir-se altra vegada en nou en grup de blues, rhythm’n blues i rock, a l’entorn de la figura emergent més coneguda en aquell moment de tots tres, el guitarrista Robben Ford.

Aquesta darrera banda dels germans Ford, pot ser considerada un grup continuador de la tradició musical del blues elèctric de Chicago, que té com a referència més directa la primera generació de bluesmen blancs i en especial la Paul Butterfield Blues Band a qui indissimuladament demostren la seva admiració, amb l’enregistrament de tres discos de reconeixement a dos dels seus fundadors, el guitarrista Mike Bloomfield amb el disc “In memory of Michael Bloomfield”, i l’harmonicista Paul Butterfield, amb el disc que comentem aquests mes “A tribute to Paul Butterfield”, i un tercer disc dedicat a ambdós el “Butterfield/Bloomfield concert”

“A tribute to Paul Butterfield” és un disc no exempt de polèmica pel que significa de “remake” de ”reproducció” d’altres obres realitzades amb anterioritat i és un homenatge a un harmonicista i per tant el gran protagonista ha de ser un altre harmonicista, en aquest cas el germà petit, en Mark Ford, en ocasions ajudat per un altre harmonicista n’Andy Just que també hi figura com a integrant de la banda.

El disc és pot presentar com a model ja consolidat d’una forma de tocar l’harmònica, iniciada per Paul Butterfield i d’altres, en que l’harmònica ja ha deixat de ser l’instrument que gràcies a la seva electrificació pot ocupar un espai d’igual a igual, entre els altres més potents, sinó que ja els pot ultrapassar i  ocupar un paper protagonista propiciat per poderoses distorsions de pedal, i watts i watts de potència amplificadora.

L’harmònica electrificada i distorsionada a les bandes com la Robben Ford Blues Band, ja ha adquirit un caràcter de so tan genuí i natural com l’electrificació i distorsió de les guitarres elèctriques a qualsevol banda de blues o rock. I això ens ho demostra en Mark Ford als diferents temes del CD que comentem aquest mes, essent-ne un bon exemple el tema “Work song” que podeu visualitzar el vídeo que acompanya el disc del mes.

Evidentment la tecnologia electrònica tota sola, seria absolutament insuficient per fer bona música, sense haver adquirit una bona tècnica interpretativa i en Mark Ford la té, tal com podem comprovar als temes “No amount if loving”, “In my own dream”, “Everything’s gonna be allright”, o l’esmentada “Work song”

El disc ha rebut crítiques positives, a les quals jo voldria afegir la meva perquè el consider un bon CD, i critiques negatives per part dels qui el comparen amb els enregistraments originals d’en Paul Butterfield i entenen que una “imitació” no és mai igual o millor que  “l’original”.

També s’ha dit que la selecció dels temes del disc, essent un homenatge a Paul Butterfield oblida temes essencials de la carrera d’en Paul Butterfield com “Born in Chicago” o “Two trains running”, és possible que sigui així i respectem aquesta opinió, però en qualsevol cas el CD, al nostre entendre, conté una bona selecció de cançons que va tocar en Paul Butterfield, i és un disc digne de ser recomanat per si mateix i pels seus valors propis que van més enllà de ser una simple imitació, per passar a ser una adaptació actualitzada amb mitjans poderosos d’una música que mereixia ser versionada de nou.
                                                                                                                      Març 2009

 Vídeo: Mark Ford i Robben Ford&The Blues Band - Work song