N’Olivier Ker Ourio i en Danyel Waro, tots dos originaris de l’illa francesa de Réunion realitzen en el disc “Sominnkér”, que presentem aquest mes, una nova fusió de la música d’arrels africana amb la música d’una nova realitat: el jazz. Aquesta unió és purament intel·lectual, gaire bé de laboratori, i no és fruit d’una evolució concreta de situacions que lentament configuren un nou llenguatge musical sinó fruit del desig de que no es perdi l’identitat africana de l’illa, ni la seva llengua (el maloia), ni la seva cultura ni, especialment, la seva música, i amb aquest objectiu actualitzen i reforcen la seva pervivència amb la unió amb una forma de música de prestigi ja consolidat com és el jazz.
L’aportació bàsicament identitària és a càrrec de la veu, el ritme, i els instruments tradicionals africans d’en Danyel Waro, que com diu de si mateix, en un dels seus temes:
“Je ne suis pas blanc
je ne suis pas noir
ne me racontez pas d’histoires
mélange de cafres,
de yab et de malbar
je suis de l’ethnie “pur bâtard”
Tota una definició de caràcter, de principis i de comportament musical i poètic.
L’aportació jazzística la realitza n’Olivier Ker Ourio amb la seva harmònica cromàtica. Aportació jazzística que, inexorablement, he de relacionar amb en Toots Thielemans, per a mi el mestre de tots els harmonicistes que actualment fan o desfan jazz amb cromàtica, i d’aquesta relació amb el mestre en surt un deixeble distingit que ha aprés bé les lliçons, que ha madurat i que coneix perfectament les possibilitats de l’instrument i que ho mostra freqüentment amb “solos”, poc recarregats, però d’exquisida sensibilitat i qualitat, com també ens ha mostrat el mestre.
El resultat de les personalitats i la feina de n’Olivier Ker i en Danyel Waro és aquest CD “Sominnkér” que recomanem aquest mes, que no és un disc fàcil d’escoltar i que sorprèn potser per la veu estranyament estrident d’en Danyel Waro, i també perquè no és habitual de cap gènere, per això el meu consell és escoltar-lo oblidant esquemes previs d’on situar-lo i esperar a anar interioritzant els sons. És possible que faci falta escoltar-lo varies vegades, però al meu entendre, s’ho paga, especialment a temes com “Banm kalou banm”, o “Batarsite”.
Març 2010
Vídeo: Olivier Ker Ourio - Estate
|
