|
D'entrada utilitza l'harmònica cromàtica,
la qual cosa el que el separa dels sons típics
(i a vegades tòpics) de les harmòniques
diatòniques de la música de blues i rock.
A continuació, en Toots, aconsegueix transformar
el seu instrument en un element poderós i, sobretot
genuí, per tocar i improvisar en el món
del jazz, separant-se així d'instrumentistes anteriors,
alguns certament excel·lents, però que incloïen
entre els seus objectius bàsics el demostrar que
amb l'harmònica cromàtica es pot tocar qualsevol
cosa, especialment i també música clàssica,
i això per a mi, no era objectiu suficient.
Però en Toots no, en Toots entra en veu pròpia
a l'espai jazzístic, sense pràcticament
referències anteriors, el fa seu i n'hi afegeix
característiques personals i d'això en sortirà
un clima jazzístic distint i perdurable. Hi ha
un abans i un desprès a la relació jazz/harmònica
amb l'aportació de la cromàtica d'en Toots.
Si tots aquests elements ja fan a en Toots diferent a
altres harmonicistes, en aquest CD en Toots és
diferent a si mateix. Els qui ja el coneixen, els que
ja saben com "diu" les coses, quedaran sorpresos,
les velles cançons, rebran un nou tractament, un
nou arranjament i sonaran marcadament diferents, a estones
menys brillants interpretativament, però amb una
nova bellesa compositiva que les fa extraordinàriament
interessants.
És així que podem entrar a un altre terme
de la definició inicial, la innovació. És
ben sabut el gran esforç que bona part dels millors
harmonicistes realitzen per escapar-se del vell esquema
del Blues-Country-Rock aportant nous camins per a l'harmònica.
Al meu entendre la majoria no han aconseguit quallar com
alternativa real, i s'han quedat en intents a valorar
d'un intèrpret determinat sense línia de
continuïtat.
És possible que tampoc en Toots ho aconsegueixi,
però, la meva opinió és que l'aportació
d'aquest CD a la vessant de la innovació és
de les més coherents que he escoltat mai. En Toots
se'ns presenta valent i obert i explora nous espais
musicals per a l'harmònica amb absoluta seguretat,
només possible amb algú que ha arribat a
una maduresa interpretativa tal, que li permet "rellegir"
el seu propi llenguatge musical en termes sòlidament
innovadors.
El CD conté 16 cançons, algunes
d'elles àmpliament conegudes, però quan
s'escolta complet es produeix un fenomen gaire bé
insòlit, les 16 cançons semblen formar part
d'una mateixa obra, a l'estil d'una única simfonia.
Es tal el grau de coherència interpretativa i de
construcció, que totes les cançons donen
la sensació de formar part d'un tot que passa per
diferents fases. Cada nou tros (cançó) sembla
que ha heretat sons i sensacions de les anteriors i que
trasllada aquesta informació emfàticament
a les que segueixen, de tal manera que el resultat final
és d'una integritat musical inesperada i, no exigida
en una obra d'aquestes característiques, però
que resulta enormement bella.
Diferent, innovadora, integral condueixen a la darrera
característica: valuosa. Aquesta és, per
a mi, la darrera consideració. Una obra per escoltar
analíticament i per sensacions, probablement en
silenci, i en solitari, una obra per submergir-se
en els sons (a vegades inquietants) i les idees que suggereixen.
Una obra valuosa i intimista, que avui he decidit compartir
en qui ho vulgui, amb això, les idees i les paraules
que m'ha suggerit.
Novembre 2005 |
