Lazy Lester
Harp & Soul (1988)

Parlava molt lentament, arrossegant les paraules i amb una espècie de cantarella que es destacava més al final de les frases, aquesta manera de xerrar, malgrat els seus esforços, també es podia intuir quan cantava, per això el seu productor Jay Miller, el va batejar com a "lazy"(mandrós),

i a partir d'aquell moment, musicalment, va deixar d'anomenar-se pel seu veritable nom Lester Johnson per passar a ser conegut com "El mandrós Lester", Lazy Lester.

No massa temps abans, havia començat la seva carrera musical, i d'una forma certament casual, tot va passar a l'autobús que ell agafava per tornar a casa.....

Al mateix autobús hi viatjava en Lightnin' Slim un artista ja prou conegut a l'època que anava a enregistrar un disc a una població una mica més llunyana del poble d'en Lester, però que es trobava a la mateixa direcció del bus. Varen establir conversa i en Lightnin' el va convidar a assistir a la sessió d'enregistrament, ja que en Lester li havia comentat que tocava l'harmònica i la guitarra i que era molt aficionat a la música de blues.

Així ho feren i l'atzar va voler que, en Wild Bill Phillips, l'harmonicista del grup que havia de fer l'enregistrament no es presentés, i en Lester es va oferir per substituir-lo. A partir d'aquell moment va començar una llarga col·laboració amb en Lightnin' Slim i encara una més llarga i directa relació amb la discogràfica que realitzava l'enregistrament, la mítica Excello Records.

La història de l'autobús va passar vers la meitat dels anys cinquanta i fins al 1966 Lazy Lester, va continuar vinculat a Excello Records, com a músic d'estudi, participant amb nombrosos enregistraments de la marca, per després anar perdent lentament presència i prestigi (com molts d'altres músics de blues de l'època) fins a 1975 en que decideix retirar-se del món de la música.

Però a finals dels anys 80 torna a actuar de nou, i aprofita la seva llegenda de vell harmonicista i cantant del blues dels aiguamolls (swanp blues) per situar-se en primera línia entre els intèrprets de blues mítics de l'època i fins a l'actualitat, l'any 2007, en que als seus 74 anys continua actuant pels escenaris especialitzats del tot el món.

És en aquesta etapa de retorn quan es recuperen i reediten vells enregistrements d'Excello i se n'enregistren de nous, com el Harp&blues editat al 1988 per la discogràfica Alligator, que és el disc que recomanem aquest mes de novembre de 2007.

Musicalment, Lazy Lester, està molt influenciat per en Jimmy Reed i per n'Slim Harpo, i com ells fa un tipus de blues, aparentment senzill, sense estridències i amb una cadència vocal d'una certa monotonia, però d'una claretat expressiva i formal exageradament correcta. En la manera de tocar l'harmònica d'en Lazy no hi trobarem complicats sons difícils d'aconseguir amb l'harmònica diatònica, ni velocitats espectacularment ràpides en l'execució dels temes. La marca de la casa, en aquest cas compartida també per n'Slim Harpo i en Jimmy Reed, és l'enorme capacitat de transmissió de bellesa sonora i ritme d'una manera controlada i simple, sense forçar mai ni la veu ni l'harmònica i provocant una sensació de naturalitat i coherència absolutament precisa..

L'Harp&Blues és una bona mostra del que hem dit i conté temes memorables com el "I'm a man" d'en Bo Diddley, però cantat i amb riffs a l'harmònica a la suau manera Lazy Lester, o la modèlica "I done got over it", o la sorprenent i "casi blanca" "Raining in my heart".

Novembre 2007

Video: Sugar Coated Love ( LIVE Boston Blues Festival, 8-25-07 )