Junior Wells
Keep on steppin' - The best of (1998)

El varen detenir als dotze anys per robar una harmònica a una botiga, i només per això el varen dur davant del jutge. Tenia tan aspecte d'espantat que el jutge per tranquil·litzar-lo li va demanar que toqués l'harmònica.Desprès d'escotar-lo, el jutge el va deixar en llibertat i va pagar de la seva butxaca el preu de l'harmònica robada (2 dòlars).

El negret alliberat per la comprensió d'aquell jutge, es deia Amos Wells i es dedicava, des de feia temps, a tocar l'harmònica pels carrers de Memfis, ciutat on havia nascut, esperant recollir unes quantes monedes que el permetessin mantenir-se ell i sa mare, i no va ser tan estranya l'actitud del jutge benvolent, perquè n'Amos Wells, havia començament tan aviat a tocar l'instrument que, essent pràcticament un nin, ja havia aconseguit dominar l'harmònica com un virtuós.

Això el va decidir uns mesos més tard, al 1946, traslladar-se a Chicago, on es trobava el bressol d'una nova forma de fer blues que incloïa entre els seus elements essencials la utilització de l'harmònica.

Ràpidament va entendre que havia d'adaptar-se al nou estil, i per això va electrificar el seu instrument, essent, conjuntament amb en Little Walter, un dels primers en fer-ho, de tal manera que a en Little Walter, harmonicista oficial, en aquell moment, de la banda d'en Muddy Waters, li va sortir un perillós competidor, amb harmònica electrificada, que va arribar a substituir-lo a la pròpia banda d'en Muddy.

A partir d'aquell moment, n'Amos Wells, ja musicalment conegut com a Junior Wells es transforma en un fidel seguidor del més pur blues elèctric de Chicago, amb un estil profundament influït per en Little Walter i tembé per en Sonny Boy Williamson II, però certament amb un nivell d'èxit més aviat discret. Fins que a l'any 1965 s'associa a l'extraordinari guitarrista i cantant de blues Buddy Guy, amb el qual comença una carrera d'èxits memorables com "Hoodoo man blues" o "You're tuff enough", que el faran passar ja a la història del blues com una figura de referència.

El duo format amb en Buddy Guy es perpetua fins a principis del 90 però això no impedeix que, a la vegada, ambdós artistes desenvolupin la seva carrera en solitari, i en Junior Wells, sense abandonar la línia del blues més purista que mantindria viva fins a la seva mort al 1997, n'obre dues de noves aprofitant el bon registre de la seva veu com a cantant. Una és la del R&B, amb base d'harmònica, però amb acompanyaments potents de guitarres elèctriques que li permet una aproximació al món del rock amb distribucions comercials molt més amplies que les del blues convencionals i l'altra la del soul a l'estil Wilson Pickett o James Brown amb acompanyaments orquestrals amplis i complexes, però entre els quals hi fa aparèixer, sempre, el so inconfusible de la seva harmònica.

Al disc que presentem aquest mes, recopilació de la història musical d'en Junior Wells, hi podem exemples de les seves tres vessants musicals amb els temes "Give me one reason" o "Keep on steppin" com a models de la línia purista, "Get down" amb Carlos Santana de la línia de R&B i "Broke and hungry" o "Messin' with the kid" de la vessant soul i funky.

Finalment cal afegir que en Junior Wells és un dels quatre mítics harmonicistes que apareix en el disc "Harp attack¡", el gran èxit de la música del harpblues. Els altres tres harmonicistes presents al disc són James Cotton, Billy Branch, i Carey Bell, tots ells ja figures llegendàries del blues.

Octubre 2007

Video: [Track 12] Messin' With The Kid (Live 1978) with Buddy Guy