The Suitcase Brothers - Gettin' Outta Town (2011)

Evidentment la utilització sistemàtica dels sons i efectes que es poden provocar  amb la ma dreta significava que el músic havia de renunciar a una electrificació profunda de l’harmònica a l’haver de tocar amb micròfon de peu i no amb el micròfon aferrat a l’harmònica, la qual cosa contínua essent força infreqüent.

Complementàriament a aquest aspecte, també em van agradar determinats sons que produïa l’instrument i que jo vaig imaginar procedents d’una harmònica ben customitzada

Dos dies més tard, el 17 de setembre de 2011 a un dels actes centrals del Festival, vaig poder situar l’harmonicista de la Jam Session, era en Víctor Puertas un dels dos germans que constitueixen els The Suitcase Brothers. L’altre Víctor (en referència a en Víctor Uris) que m’havien comentat alguns col·legues. Un jove harmonicista que havia rebuts classes del propi Jerry Portnoy, i del desaparegut Gary Primich, i que ho feia francament bé.

He de manifestar que l’actuació de The Suitcase Brothers, em va confirmar l’opinió dels amics i em va complaure, de tal manera que en acabar l’actuació vaig anar a la tauleta de l’organització i vaig adquirir els tres CD’s que fins ara en publicat els germans Puertas.

El darrer, el Gettin’ Outta Town, editat aquest 2011, és el disc que recoman aquest mes, i en el qual he de confessar que em costa reconèixer la influència d’en  Jerry Portnoy, d’en Gary Primich o de n’Annie  Raines amb la qual també varen tenir relació els germans. El cert es que hi trob moltes més influències del blues de Piedmont, des dels orígens, des d’en Blind Boy Fuller fins a les més evidents d’en Sonny Terry&Brownie McGhee o  d’en Cephas&Wiggins.

Malgrat que el disc només conté un títol d’en Sonny Terry&Brownie McGhee, el “Treated wrong”, o un altre d’en Cephas&Wiggins, “Action man”, per a mi la influència d’aquests duets i, en menor mesura la dels bons bluesman més primitius, previs a la electrificació de Chicago hi és present en tot el disc, així el Gettin’ Outta Town d’en Big Walter Horton, sona menys Shakey’s Blues que els de la darrera època del propi autor, i el sorprenent “Can’t help falling in love”, s’allunya espectacularment del Blue Hawaii de n’Elvis per retornar als orígens del blues.

A les influències esmentades hi cal afegir un toc acústic específic dels germans que confereix personalitat pròpia a la música que interpreten i que em fa valorar  positivament el disc comentat. Bona veu  i bon acompanyament a la guitarra d’en Pere Puertas i gran treball a l’harmònica d’en Víctor: The Suitcase Brothers

                                                                                                                      Octubre 2011

Vídeo: The Suitcase Brothers