|
Un vespre, en Russo els va anar a escoltar i en quedà
entusiasmat, de tal manera que hi tornà moltes
altres nits, fins que, convençut del valor d’aquell
tipus de música, decidí escriure unes composicions
que combinessin la música clàssica amb la
de blues.Així varen néixer les “Three
pieces for orquestra and blues band”, enregistrades
el 1973 per l’Orquestra Simfònica de San Francisco,
amb la direcció de Seiji Osawa, i la Siegel-Schwall
Band.
Animat per l’èxit que assoliren les “Three
pieces”, en Rousso decidí fer una nova composició,
amb la mateixa estructura i els mateixos protagonistes,
l’“Street Music”, que, enregistrada el
1977, li va significar un èxit mundial sense precedents.
Aquest ”Street Music” fou la peça responsable
de la meva “conversió instantània”
al món de l’harmònica. Recordo que
fa molts d’anys la vaig escoltar per una emissora
de ràdio dedicada exclusivament a la música
clàssica. L’impacte va ser impressionant,
no m’ho podia creure, senzillament fantàstic
i …. meravellós. L’obra ja havia començat,
però encara hi vaig ser a temps d’agafar una
cassette i enregistrar-ne un tros (el quart moviment).
D’aquest trosset en va derivar la meva particular
versió intitulada “Free
street music”.
Uns anys desprès vaig poder aconseguir el CD i
escoltar-lo tot sencer, la impressió va quedar
confirmada, extraordinari.
Setembre 2005
|
