Un vespre, en Russo els va anar a escoltar i en quedà entusiasmat, de tal manera que hi tornà moltes altres nits, fins que, convençut del valor d’aquell tipus de música, decidí escriure unes composicions que combinessin la música clàssica amb la de blues.Així varen néixer les “Three pieces for orquestra and blues band”, enregistrades el 1973 per l’Orquestra Simfònica de San Francisco, amb la direcció de Seiji Osawa, i la Siegel-Schwall Band.

Animat per l’èxit que assoliren les “Three pieces”, en Rousso decidí fer una nova composició, amb la mateixa estructura i els mateixos protagonistes, l’“Street Music”, que, enregistrada el 1977, li va significar un èxit mundial sense precedents.
Aquest ”Street Music” fou la peça responsable de la meva “conversió instantània” al món de l’harmònica. Recordo que fa molts d’anys la vaig escoltar per una emissora de ràdio dedicada exclusivament a la música clàssica. L’impacte va ser impressionant, no m’ho podia creure, senzillament fantàstic i …. meravellós. L’obra ja havia començat, però encara hi vaig ser a temps d’agafar una cassette i enregistrar-ne un tros (el quart moviment). D’aquest trosset en va derivar la meva particular versió intitulada “Free street music”.

Uns anys desprès vaig poder aconseguir el CD i escoltar-lo tot sencer, la impressió va quedar confirmada, extraordinari.

Setembre 2005