|
El més vell, llarg i desdentat nomia
Rice Miller, el jove i de poca estatura, Marion
Walter Jacobs, tots dos per efectes de l'alcohol gaire
no s'aguantaven drets i per això va ser relativament
fàcil separar-los i evitar-ne la tragèdia.
Ambdós, malgrat les seves diferències per
pagaments etílics, tenien molts de trets en comú,
l'un, en Rice Miller, conegut artísticament
amb el nom de Sonny Boy Williamson II havia creat
un estil valuós i personalíssim de tocar
l'harmònica de blues que perduraria com a referent
molt més enllà de la seva mort, l'altre,
en Marion Walter Jacobs, conegut com a Little
Walter, generalitzaria la utilització del
micròfon aferrat a l'harmònica conferint-li
una potència de so i estil inconfusibles, que la
gran majoria dels instrumentistes posteriors no abandonarien
mai més, però el tret genèric indiscutiblement
més comú a tots dos era que eren excel·lents
harmonicistes.
El disc "Blues with a feeling"que presentem
aquest mes de setembre de 2006 és obra del mes
jove i bel·licós dels dos cerca-baralles:
en Little Walter. És un dels primers enregistraments
d'en Little Walter amb el seu propi grup, essent
ell l'estrella.
Fins llavors havia estat harmonicista d'en Muddy Waters
i havia participat i col·laborat amb en Muddy
i altres músics a construir l'estil conegut com
a blues elèctric de Chicago.
En Little Walter, persona inconstant, anàrquica,
desordenada i violenta, probablement, va aprendre de l'època
en que va tocar amb en Muddy Waters, la sistemàtica
de la feina ben feta i la consciència de que estaven
inventant una nova forma de fer música que passaria
a la història, perquè en els enregistraments
propis i "Blues with a feeling" n'és
un bon exemple, hi és present una dedicació
exhaustiva a cada composició i un treball de cohesió
i perfeccionament de cada tros a la veu i a l'harmònica,
impressionants.
Anteriorment en Little Walter amb "Juke"
havia aconseguit arribar al núm. 1 de les
llistes de Rhythm&Blues americanes, i això
el va fer sentir important i el responsabilitzà
per continuar creant una obra de referència que
el transcendís, i així ho aconseguí
a "Blues with a feeling", disc en el
qual, endemés de presentar una versió alternativa
de "Juke", hi apareixien superbs blues
interpretats exemplarment per en Little, com: "Mercy
babe (my babe)", "Crazy for my baby",
"Mean old frisco", "Thunderbirs",
"Drifting", o el propi tema que dóna
nom al CD "Blues with a feeling"
En Little Walter amb "Blues with a feeling"
i altres enregistraments mítics, d'indubtable qualitat,
va conquerir un prestigi permanent a la música
del nostre temps, però també ho feren les
seves borratxeres i la violència i agressivitat
que les acompanyà sempre.
El 15 de febrer de 1968, a Chicago, varen tornar
a aparèixer les navalles a una brega entre en Little
Walter i contrincants desconeguts.
Aquesta vegada no hi va haver la mateixa sort de sempre
i en Little Walter moria a la baralla als seus
38 anys.
Setembre 2006
|
