Little Charlie and the nightcats Night vision (1993)

Podria ser un personatge de "còmic", podria aparèixer en una pel·lícula de Batman com a un estrany enemic de l'heroi que inventa els més sorprenents enginys per guanyar-lo. Si el col·loquéssim en situacions més properes li podríem trobar algunes connotacions físiques amb

"Martínez, el facha", i res d'això estaria en desacord amb la seva imatge, però tampoc res d'això seria cert, perquè realment estem parlant d'en Rick Estrin, l'extraordinari harmonicista nightcat, que conjuntament amb el guitarrista Charlie Baty constitueixen la columna vertebral del grup Little Charlie and the nighcats, grup de blues constituït fa més de trenta anys i que continua en actiu, en primera línia de les bandes que conreen les arrels de la millor música del nostre temps.

Sorprenentment a l'inici de la història musical d'ambdós personatges, tots dos es decantaren per l'harmònica com a instrument propi, però a partir de 1976, quant es constituïren com a banda, en Charlie Baty va redefinir-se com a instrumentista passant a ser el guitarrista Little Charlie, i en Rick l'harmònica, de totes maneres en record de l'origen harmonicista comú, encara alguna vegada, en actuacions en directe, intercanvien el seu instrument.

En qualsevol cas, l'harmonicista oficial del grup, en Rick Estrin, actualment és un dels millors harmonicistes en actiu del món, i el seu nivell és comparable al de Kim Wilson, al de Rod Piazza, o al de JJ. Milteau. És un instrumentista que, de jove, ha tingut la sort de conèixer als grans monstres del blues de Chicago, gràcies a la intervenció del seu amic, el també harmonicista, Jerry Portnoy, que el presentà al grup de mestres, la qual cosa el va permetre aprendre i entendre de les fonts i transformar-se amb l'alumne perfecte capaç d'interpretar un "Juke" d'en Little Walter, gaire bé millor que el del seu mestre.

Però si en Rick Estrin és un fidel seguidor de la forma d'expressar amb l'harmònica d'en Little Walter o del propi Sonny Boy Williamson II, (adhuc arribant a tocar l'harmònica, espectacularment dins la boca, sense mans ni suport, com ho feia en Sonny Boy II), introdueix elements nous en el discurs del blues, a través de les seves composicions, ja que n'és autor de la majoria de temes del grup, i en les lletres de les cançons fuig de la línia de dol i lamentació dels blues clàssics, per introduir-hi elements d'ironia, broma i sorpresa (que probablement aplica també al seu aspecte físic), aliens a la tristesa del blues tradicional.

Així en el disc que presentem aquest mes "Night vision", hi apareixen exemples del que hem comentat com al tema "My next ex-wife" que, per cert, va guanyar un premi al millor blues de l'any al USA, però per a mi, especialment valuós i rigorós en la interpretació, és el tema "Sure seems strange" en el que Rick Estrin utilitza, com en altres cançons, una harmònica cromàtica, tocada com si fos una diatònica, de bell nou, a l'estil Little Walter. La resta de temes del CD estructuren un tot coherent i conjuntat amb la forma de fer blues de Little Charlie and the nightcats.

En Rick Estrin, és també el cantant del grup, i aquí, com en altres ocasions ja hem dit, la qualitat de la seva veu, no és a l'alçada de la qualitat d'interpretació de la seva harmònica, en qualsevol cas aquí també aplicarem la llei de la compensació d'una cosa per l'altra i el resultat encara serà francament notable.

Little Charlie and the nightcats varen actuar al festival de blues de Cazorla de l'any 2006.

Setembre de 2007

Video: "Hurry Up and Wait" (Pareu atenció als 5'50'')