I va començar a florir ben aviat, perquè quan en tenia només 15, a 1951, es va reunir amb un músic de carrer un poc més gran que ell, de nom Elles McDaniel, i tots dos junts tocaven pels carrers de Chicago, com molts d’altres músics de blues de l’època.
Però va resultar que el tal Elles McDaniel, va escriure una cançó que va titular “Bo Diddley”, que va tenir tant d’èxit que va substituir el nom propi d’Elles McDaniel, de tal manera que, a partir d’aquell moment, n’Elles es va transformar en en Bo Diddley. Un altra cançó d’en Bo, l’“I’m a man”, va significar que l’harmònica d’en Billy Boy Arnold introduís al tema un dels riffs més coneguts de l’història del blues.
I l’”I’m a man” va ser enregistrat per Bo Diddley a la discogràfica Chess a 1955, la qual cosa va comportar que en Billy Arnold, ara ja apodat Billy Boy Arnold i la seva harmònica fossin coneguts, respectats i valorats dins l’epicentre del món del blues, que era el Chicago dels anys 50.
Desavinences amb en Leonard Chess i el fet de que en Billy Boy Arnold, no acceptava només esser un acompanyat d’en Bo Diddley, varen fer que en Billy abandonés discogràfica i company i es llencés al món de la música del blues en solitari.
I la decisió no va ser desencertada perquè poc temps desprès dos temes d’en Billy, “I wish you would”, i “Ain’t got you” varen obtenir un cert èxit, la qual cosa el va permetre entrar als circuits d’actuacions de la ciutat i oferir concerts amb regularitat durant tota una sèrie d’anys posteriors.
Però com es sabut, a principis del 60, a USA, l’interés pels blues va decaure significativament i, naturalment, també varen decaure les actuacions, de tal manera que en Billy va deixar de poder viure professionalment de la música i va haver de treballar de conductor d’autobús i d’oficial de llibertats condicionals.
Però l’assumpció del blues pels grups britànics dels 60, va renovar l’interés pels músics originals de blues, i com molts d’altres músics americans a finals del 60 i principis dels 70, va començar a fer gires per Europa que el varen permetre retornar al món dels professionals de la música, i més o manco amb pujades i baixades diverses, així fins a l’actualitat (setembre de 2009).
Escoltar en Billy Boy Arnold actualment , és poder escoltar tota una època mítica del blues. En Billy Boy Arnold es avui encara el blues de Chicago, el blues que ell va ajudar a construir amb els Muddy Waters, els Little, Walter, els Bo Diddley, els Sonny Boy i molts d’altres. Ell és fidel al que varen fer ell i els altres, ell du l’essència d’aquell blues que va marcar les línies de futur de la música del nostre temps, i l’exerceix amb totes les seves conseqüències, ell és el clàssic actiu del blues per excel·lència. Ho és al disc de l’any 1995 que presentem aquest més i ho continua sent actualment.
Sense estridències ni focs d’artifici. Un privilegi seré escoltar-lo.
Setembre 2009
Vídeo: Billy Boy Arnold - I wish you would
|
