Disc de l'harmoniteca personal recomanatel mes d'agost de 2008
Antonio Serrano&Joshua Edelman En el Central (2001)
Si ja és poc freqüent que una persona jove es dediqui a tocar l’harmònica, encara ho és més que ho faci tocant l’harmònica cromàtica, actualment un instrument poc prestigiat i gaire bé en desús, al quedar allunyat de l’aureola mítica dels grans intèrprets de blues a l’harmònica, que molt majoritàriament utilitzaven per tocar només l’harmònica diatònica, o excepcionalment l’harmònica cromàtica però realment tocada com si fos una harmònica diatònica.
I el que ja podíem qualificar no ja d’infreqüent, sinó d’autèntica sorpresa, és que el jove que toca l’harmònica cromàtica, no sigui de l’àrea anglosaxona, i a més utilitzi aquest, ja inusual, instrument per tocar jazz, bon jazz i a més ho faci francament bé.
I si he parlat de jazz i harmònica cromàtica se’m fa indispensable utilitzar com a referència el gran Toots Thielemans, el mestre pel qual, ja he dit altres vegades que, sent una profunda admiració, perquè el consider el genuí renovador de la forma de tocar l’harmònica cromàtica (per damunt d’en Larry Adler), introduint-la de ple dret en el món del jazz i transformant-la en un instrument ple de matisacions, adient i poderós per la interpretació d’aquest tipus de música.
Doncs bé, introduïda aquesta referència obligada, he de comentar-vos que a part de l’insubstituïble mestre Toots, no havia escoltat cap altre músic a l’harmònica cromàtica que hagués entès tan bé el que significa interpretar jazz, fos capaç d’aplicar-ho tan correctament quan toca i, a la vegada, estigués en condicions d’establir tan bones relacions d’harmonia i contrast amb la resta d’instruments del conjunt, com ho fa n’Antonio Serrano a aquest disc.
I és que “En el Central” enregistrat en directe a l’any 2001, n’Antonio demostra, sense possibles “maquillatges” d’estudi, que ja és un excel·lent músic, que improvisa llarguíssimes seqüències jazzístiques de gran qualitat i elevada dificultat tècnica que resulten realment belles i brillants, i que podrien ser, gaire bé, inassolibles per a un músic tant jove, (n’Antonio Serrano té 27 anys quan s’enregistra aquest CD) sinó es posseeix la informació que n’Antonio va començar el seu aprenentatge a l’harmònica a l’edat de 7 anys.
Amb l’audició de temes del CD com “Beatiful love”, “Orfeo negro”, “You dont know what love”, o el classiquíssim “What a wonderful world”, amb alta sintonia i rellevant acord amb el trio de Joshua Edelman, n’Antonio ens dóna mostres del seu gran nivell de destresa interpretativa i de la seva maduresa jazzística en la construcció de les improvisacions, fruit probablement de les seves col·laboracions prèvies amb altres músics ja consolidats de la galaxia del jazz com Lou Bennett,, Carles Benavent, David Mengual, o Horacio Icasto.
En resum un disc francament recomanable que presenta un treball sòlid, elaborat i coherent, d’un jove Antonio Serrano que posteriorment ja ha confirmat el seu valor i qualitat amb l’enregistrament d’altres CD’s i amb freqüents actuacions en directe, com a solista o acompanyant d’altres intèrprets de prestigi, arribant, fins i tot a tocar amb el propi Toots Thielemans, formant duet amb ell, al Festival de Jazz de Terrassa de l’any 2007.
* Quan "l'Intèrpret" són
varies persones o grups, la classificació està
realitzada situant a l'harmonicista en primer terme, malgrat
no sigui aquesta la forma habitual de presentació del
conjunt.
